Durant m\u00e9s de dotze anys, el vi va formar part de la meva vida professional. Com a director comercial de Castell d\u2019Encus i Ferrer Bobet, vaig tenir el privilegi de representar dos projectes que admiro profundament, de rec\u00f3rrer el nostre territori, visitar restaurants i botigues, participar en fires i compartir moltes ampolles amb clients, sommeliers, distribu\u00efdors i amics.<\/p>\n\n
Tanmateix, quan treballes comercialment amb el vi, \u00e9s dif\u00edcil separar del tot l'ampolla de tot all\u00f2 que l'envolta. Al costat del paisatge, la varietat, l'anyada o l'emoci\u00f3 que pot transmetre, tamb\u00e9 hi ha els objectius comercials, els canals de distribuci\u00f3, el posicionament al mercat, les tarifes, les vendes i els resultats. Fins i tot quan tastes un vi que t'agrada, una part del cap ja est\u00e0 pensant a qui el podries presentar, en quina carta podria encaixar o quin argument ajudaria a explicar-lo millor.<\/p>\n\n
No ho dic com una cr\u00edtica. Vendre vi m'ha donat alguns dels millors moments de la meva traject\u00f2ria professional. M'ha perm\u00e8s con\u00e8ixer persones extraordin\u00e0ries, entendre l'esfor\u00e7 que hi ha darrere de cada ampolla i descobrir que comercialitzar un vi tamb\u00e9 \u00e9s assumir la responsabilitat de representar la feina d'un equip i la identitat d'un territori.<\/p>\n\n
Per\u00f2, quan el vi deixa de ser la teva feina, alguna cosa canvia?<\/p>\n\n
Ara trio les ampolles amb m\u00e9s llibertat. Ja no necessito justificar cada elecci\u00f3 ni pensar si un vi respon a una tend\u00e8ncia, si ocupa una determinada franja de preu i el comparo amb els vins que jo comercialitzava o si encaixa en un discurs comercial. Puc escollir-lo per curiositat, perqu\u00e8 m'atrau una varietat que conec poc, perqu\u00e8 confio en la persona que l'ha elaborat o, simplement, perqu\u00e8 penso que pot acompanyar b\u00e9 aquest moment o aquest \u00e0pat i les persones amb qui el compartir\u00e9.<\/p>\n\n
Tamb\u00e9 he apr\u00e8s a valorar m\u00e9s els vins que tenen alguna cosa a explicar. No busco necess\u00e0riament la perfecci\u00f3 t\u00e8cnica ni l'ampolla m\u00e9s reconeguda pels gur\u00fas del vi. Em continuen agradant la precisi\u00f3, l'eleg\u00e0ncia i la subtilesa, naturalment, per\u00f2 avui dono m\u00e9s import\u00e0ncia a la identitat, a l'honestedat i a aquella petita imperfecci\u00f3 que de vegades converteix un vi en una experi\u00e8ncia memorable. Hi ha vins impecables que s'obliden aviat i d'altres que, sense ser perfectes, et fan tornar a pensar en el lloc, en l'anyada o en la persona amb qui els vas compartir.<\/p>\n\n
Com a winelover i conductor de tastos, continuo gaudint parlant de vi. Per\u00f2 intento fer-ho d'una manera diferent. Amb els anys he ent\u00e8s que compartir coneixement no hauria de servir per demostrar tot el que sabem, sin\u00f3 per ajudar els altres a gaudir m\u00e9s de la mat\u00e8ria viva que tenen a la copa. El llenguatge del vi pot ser prec\u00eds sense resultar distant o pedant. No cal identificar totes les aromes del vi ni dominar un vocabulari especialitzat per emocionar-se davant d'una copa. De vegades n'hi ha prou amb preguntar-nos si ens agrada, qu\u00e8 ens fa sentir i amb qui ens agradaria compartir-la.<\/p>\n\n
Probablement, aix\u00f2 \u00e9s el que queda del vi quan ja no l'has de vendre: queda la curiositat, el paisatge del qual procedeix, les persones que l'han elaborat i el plaer de descobrir. Queda el ritual d'obrir una ampolla sense cap altra expectativa que passar una bona estona. Queda la conversa que sorgeix al seu voltant i el record que deixa quan la copa ja est\u00e0 buida.<\/p>\n\n
I queda, sobretot, la llibertat de tornar-hi sense presses ni pressions, sense objectius i sense haver de conv\u00e8ncer ning\u00fa. Nom\u00e9s amb les ganes de continuar aprenent i de deixar que, de tant en tant, una ampolla et sorprengui.<\/p>\n\n
Ara venc menys vi que abans. Per\u00f2 estic conven\u00e7ut que torno a escoltar-lo d'una altra manera.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Qu\u00e8 queda del vi quan ja no l’has de vendre? L’Ignasi comparteix com canvia la seva manera de triar, gaudir i escoltar una ampolla quan desapareixen els objectius comercials i queda la llibertat de deixar-se sorprendre.<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":3160,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[67],"tags":[69,71,68,53,70,50,72],"class_list":["post-3159","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-una-mirada","tag-bon-vi","tag-gust","tag-opinio","tag-paladar","tag-puntuacions","tag-tast","tag-vi"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/vesunai.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3159","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/vesunai.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/vesunai.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/vesunai.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/vesunai.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3159"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/vesunai.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3159\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3453,"href":"https:\/\/vesunai.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3159\/revisions\/3453"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/vesunai.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3160"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/vesunai.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3159"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/vesunai.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3159"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/vesunai.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3159"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}